El bufó espanyol i el galliner català

Rondalla per a adults

Ahir vespre vaig tenir la dissort, fent zàping, de caure a l'òrgan televisiu del comunisme espanyol a Catalunya, un canal de televisió anomenat TV3. Hi havia un homenet fent un espectacle, presumptament d'humor, en castellà -és clar, només faltaria-.

Tres minuts em varen bastar per a abastar a entendre que aquell home bast era un bufó d'algun palau, no un palau reial, Déu nos en guard, però sí d'algun palau soviètic.

Hereu ideològic dels mataclergues i cremaesglésies de la guerra del 36, l'homenet ridícul s'esplaiava ben a gust contra els “fatxes” i els sacerdots.

L'única cosa vertaderament espectacular d'aquell espectacle era la manca d'originalitat d'aquell pobre home, que en moltes altres ocasions havia atacat la “dreta més rància”. Saps que n'és, de graciós, això! No hi ha res de més ranci, avui en dia, que atacar l'església.

Bé, sí que hi ha una cosa més rància que això: passar tota la vida a Catalunya i no parlar català com Déu mana. Es veu que l'homenet aquest era limitadet i la seva deficient intel·ligència no li abastava a aprendre bé el català; al cap i a la fi, les poques neurones que devia tenir ja estaven massa ocupades fabricant acudits pèssims, tòpics típics de l'humor ranci de l'esquerra.

Era aquest homenet un xarnego malparlat que, oh ironia!, va rebre molta atenció fa un temps, quan, amb la finor que el caracteritzava, va explicar el que pensava sobre la unitat d'Espanya. Això va fer creure a alguns imbècils que era un amic de Catalunya. Devien ser els mateixos imbècils que ara volen fer amistat amb els “indignados” i quinze-emes espanyols, els mateixos imbècils que, als anys 1930 pensaven que la República era amiga de Catalunya; els mateixos imbècils de sempre, els imbècils eterns, que pensen que l'Espanya d'esquerres és amiga de Catalunya.

Vejam, és clar que l'Espanya de dretes tampoc no és amiga de la nostra pàtria, però almenys ells són sincers, ja t'ho diuen per endavant: volen una Espanya castellana.

L'Espanya d'esquerres, emperò, és molt i molt pitjor, car tot ho gira, capgira i regira. És una esquerra degeneracionista, però es diu a si mateixa “progressista”, perquè a la degeneració li diu “progrés”. L'Espanya d'esquerres, que acaba sent tan castellana com l'altra, tot i que “de buen rollito”, és, a més, degenerada.

Aquest homenet del qual parl és mort, gràcies a Déu. No sé si ara li dóna de menjar als cucs o per contra, com que això d'enterrar els morts és massa cristià, tal vegada el varen fer cendra. Jo no ho sé ni m'interessa.

Tot i això, malauradament aquest homenet té massa relleus, disposats a continuar amb l'humor inoriginal i groller; l'humor dels bufons de l'esquerra espanyola, a què els catalanets progres són tan afeccionats: una afecció que amaga un complex d'inferioritat, un neuròtica obsessió de fer-se estimar per Espanya.

Полина Гагарина - Осколки

En aquesta ocasió, penjaré un vídeo de na Paulina Gagarina. És un vídeo ple de bellesa, sensualitat i elegància.

Esper que us agradi.

Abba - "Gimme! Gimme! Gimme!"

Un clàssic meravellós, per als amants de la nostàlgia.

La cançó parla de sortir de la foscor i trobar la llum de nou. No hi podria haver un símil més adient per a simbolitzar les circumstàncies nefastes que experimenta la gent blanca avui dia.

Llengua i nació (II)

La llengua catalana és vital, essencial per a la identitat del poble català.

Els abusos de l'assimilisme espanyol, emperò, han provocat una reacció excessiva en el criteri de la "catalanitat", que consisteix en el fet que molta gent consideri com a "català" qualsevol persona, de qualsevol racó del món, si parla català.

Això és tan ridícul com creure que si al Japó hom baratàs 20 milions de japonesos per 20 milions d'africans, la identitat nacional japonesa romandria idèntica, sempre que els nouvinguts parlassin el japonès.

És un pensament fantasiós i estúpid.

En el cas de Catalunya, i de qualsevol nació europea, la llengua és el cor i la raça és el sistema nerviós. Tots dos són igualment essencials per a la identitat d'una nació.
---------

Veges: Llengua i nació (I).

L'OCB sobreviu

L'Obra Cultural Balear encara és viva. Ha hagut de reduir plantilla, sí, però en canvi ha fet sis centenars de socis nous. Les institucions deuen un munt de doblers a l'associació, uns deutes que probablement no es pagaran, però els voluntaris han reafirmat el seu compromís amb l'entitat.

Malgrat les adversitats, l'OCB sobreviu.

Veges la notícia aquí.

Llengua i nació

La nació és qualque cosa més que la llengua. Això no ho acaben d'entendre els catòlics postconciliars, com tampoc no ho entenen els catalanistes de l'esquerra progressista.

Celebram de bon de veres que, per exemple, els missioners o els socialistes de Mallorca plantin cara a l'ofensiva anticatalanista del PP.

No obstant això, hi ha un error greu entre bona part dels defensors de la llengua, especialment entre aquells que s'autoproclamen “nacionalistes”. L'error consisteix a circumscriure la “nació” a la llengua.

Dit amb altres paraules, la nació és qualque cosa més que la llengua. De fet, és molt més.

Hi ha altres elements, més enllà de la llengua, que són essencials per a l'existència i continuïtat d'una nació, és a saber, l'origen comú, la història comuna, una fesomia pròpia, uns valors compartits, etc.

La nació catalana té el seu bres a Europa, per tant, la identitat catalana va, i ha d'anar sempre, íntimament lligada a la identitat europea.

Això és el que han decidit oblidar els demòcrates (poder per al poble, però quin poble?), “conservadors” (què punyetes pretenen conservar?), progressistes (autogenocidi és progrés?), cristians (els nadius europeus no són fills de Déu?), etc., etc.

Les elits culturals, religioses, polítiques i econòmiques europees, sobretot les occidentals, han decidit que els nadius europeus no mereixem existir, i per tant hem d'esser exterminats per mitjà d'una immigració massiva de gent no-europea. Això té un nom ben concret i ben adient: genocidi.

Si estam en contra del genocidi palestí pels israelians, si estam en contra del genocidi tibetà pels xinesos, o si blasmam el passat genocidi armeni pels turcs, hem de posicionar-nos en contra del genocidi europeu.

I tu? Estàs en contra del genocidi o no?

Àfrica negra i propaganda antieuropea

L'adoctrinament antieuropeu que rebem des dels mitjans de comunicació, reportatges i "documentals", llibres de, ehem, "història", etc., etc., ens fan creure que l'Àfrica negra era tot pau, felicitat i harmonia amb la natura fins que hi varen arribar els malvats europeus.

Això és totalment fals.

Per exemple, els zulus eren profundament militaristes i imperialistes. Entre d'altres fites de la seva història, figura la conquesta -i gairebé extermini- dels hotentots. Les expedicions dels caps zulu varen provocar aproximadament un milió de morts i l'exili de molts altres.

No obstant això, ningú no diu que els negres de l'Àfrica han d'acceptar i integrar milions de no-negres per a purgar-se del seu passat. Aquesta exigència només es fa respecte de TOTS els pobles blancs i NOMÉS dels pobles blancs.

La ideologia "antiracista", és a dir, antiblanca, ens diu que la nostra gent, la gent blanca, és particularment malvada i que, per a purgar el nostre passat històric, hem d'acceptar i integrar milions de no-blancs a TOTES les nacions blanques i NOMÉS a les nacions blanques.

Això no té altre nom que GENOCIDI.

Què és la diversitat?

Els "antiracistes", o sigui, els antiblancs, és a dir, els que defensen el genocidi de la nostra gent, la gent europea, parlen molt de la "diversitat". Vejam, emperò, què volen dir en realitat quan parlen de la "diversitat".

Ningú no diu que una comunitat 100% negra necessita més diversitat.

Ningú no diu que una comunitat 100% asiàtica necessita més diversitat.

Ningú no diu que una comunitat 100% musulmana necessita més diversitat.

Segons els "antiracistes", o sigui, els antiblancs, aqueixes comunitats ja són 100% diverses.

TOTES les comunitats blanques i NOMÉS les comunitats blanques necessiten més diversitat.

Les comunitats blanques només deixen de necessitar més diversitat quan ja no n'hi ha cap, de persona blanca.

"Diversitat" és un eufemisme per a referir-se al genocidi blanc, i "antiracista" és un eufemisme per "antiblanc".
---------

Bob Whitaker és el creador del Mantra contra el genocidi dels nadius europeus, i en permet l'ús lliure amb aquest fi.

La llengua es mou

El Diari de Balears ens informa de pròximes mobilitzacions i activitats a favor de la llengua catalana, en aquest cas, organitzades per l'Obra Cultural Balear.

Es remarca la transversalitat d'aquestes iniciatives, cosa que personalment agraesc.