Després de comentar, a la darrera entrada, com hi ha un conjunt molt reduït de paraules que els progres fan servir d'arma llancívola per a esporuguir la gent, a fi que no pensi, em trob aquesta notícia de tensions a Salt entre “racistes” i “antiracistes”, on es va presentar el “xenòfob” Josep Anglada.
El “racisme” i la “xenofòbia” són dos productes ideològics que, repetesc, són emprats com a arma llancívola pels propagandistes esquerrans.
Una gran victòria esquerrana en aquest aspecte és el fet que aquests termes, “racista” i “xenòfob”, només són aplicats a gent de raça blanca. Aquest verí ideològic ha penetrat profundament en l'inconscient col·lectiu dels blancs i la majoria ho accepta sense qüestionar la perversitat d'aquesta repugnant estratègia.
Qualsevol altra raça pot vanagloriar-se en la seva autoafirmació, pot mostrar obertament el seu orgull de raça, i el més important, pot exercir la seva voluntat d'autopreservació. Això mai no serà considerat com a racista ni xenòfob, perquè, com he dit, el privilegi de rebre aquests qualificatius és amablement reservat per als blancs.
Per tant, l'anomenat “antiracisme” no és un posicionament contra l'odi entre les races, sinó un posicionament contra la raça blanca, contra la seva preservació i contra els seus drets. La simple observació imparcial dels fets demostra la veritat del que dic.
Si penses que a Salt s'han enfrontat els “racistes” i els “antiracistes”, hi ha tres possibilitats: o ets un imbècil, o ets un malvat, o estàs hipnotitzat per la propaganda progre. La majoria de gent cau dins la tercera categoria, afortunadament. Això significa que encara es pot solucionar.
0 comments:
Publica un comentari