Joan Melià diu que la continuïtat de la llengua catalana no està gens garantida, ni tan sols a curt termini. Per a invertir aquesta situació, el filòleg proposa, com és previsible, la intervenció de les "institucions". Això vol dir, en definitiva, la intervenció de l'Estat, o sigui, del govern.
Una vegada més, doncs, es presenta l'intervencionisme governamental com a la solució per als problemes. Però és l'Estat el salvador de la llengua?
En primer lloc, hem de menester la separació de l'Estat espanyol i la constitució d'un Estat propi, un Estat català. Fins aquí, hi estic d'acord.
En segon lloc, i per contra, ningú no es demana com es pot salvar la llengua des del mercat, des de la iniciativa privada. Tenim aquesta tendència malaltissa d'anar sempre al papà Estat, al papà govern perquè solucioni els problemes, sense adonar-nos que, en la immensa majoria de casos, és l'Estat, el govern, l'esfera mal anomenada "pública", que ha creat els dits problemes.
Només Déu és omniscient, per tant jo no ho som, de manera que no tenc totes les respostes. Però mai no trobarem cap resposta, ni bona ni xereca, si mai no ens feim les preguntes adequades.
0 comments:
Publica un comentari